Santa Maria Rosa Molas.

La vida de Maria Rosa Molas és una paraula de consolació per a l’home d’avui. Els seus contemporanis afirmen que «al món sembla que estava únicament per a consol de tots».
Maria Rosa Molas va néixer a Reus, el 24 de març de 1815, sent batejada al dia següent amb els noms de Rosa Francisca Maria dels Dolors.
Hi ha en ella tendresa i delicadesa de sentiments,empatia davant el patiment dels altres i creativitat per alleugerir-lo.
Maria Rosa  a partir del dia de la seva Primera Comunió, viu una profunda experiència mística, en la qual el Senyor, de vegades, li dóna a tastar la dolçor inefable de la seva presència. «Qui arriba a provar quan dolç és Déu no pot deixar de caminar en la seva presència».
La seva experiència espiritual marca la seva vida, i la fa entrar en un camí d’humilitat i abnegació, d’oblit de si mateixa i recerca incansable de la glòria de Déu i del bé dels germans. És aquesta l’actitud profunda de la seva vida, que expressa quan repeteix: «Tot sigui per a glòria de Déu. Tot per bé dels germans. Res per a nosaltres».
El 6 de gener de 1841 va entrar en una Corporació de Germanes de la Caritat, que prestaven els seus serveis a l’Hospital i la Casa de Caritat de Reus. Allà dóna proves de caritat i l’humil servei als més pobres.
Anys després, va amb altres Germanes a Tortosa, on el seu camp d’acció s’amplia. Allà descobreix que la corporació a la que ha entrat no esta lligada a l’Església. El seu immens amor a l’Església la porta a dialogar amb les seves germanes, a discernir amb elles els camins del Senyor. El 14 de març de 1857, es posa sota l’obediència de l’autoritat eclesiàstica de Tortosa. Es troba així, sense haver-ho desitjat mai, sent Fundadora d’una Congregació que, l’any següent, el 14 de novembre, rep el nom de Germanes de Ntra. Sra. de la Consolació ja que el treball que realitzaven estava dedicat E consolar i atendre els més necessitats.
Fundada la Congregació, la seva missió consoladora s’estén per la Plana i el Camp de Tarragona. En l’any 1876 Maria Rosa ha complert seixanta-un anys. Ha treballat molt, ha sofert en el seu cos i en el seu esperit al llarg de la seva vida, consagrada totalment al Senyor i al consol i alleujament del necessitat. Pateix una greu malaltia. Sent molt dins que Déu la crida per unir-se definitivament amb Ell. Segueix estimant la vida, als seus pobres, als seus malalts, als seus avis, als seus alumnes, a les seves filles … Està en el llit de mort. I, des del fons de la seva ànima, surt una frase com crit de pregària: «¡Deixeu-me marxar!». Era el 11 de juny de 1876, diumenge de la Santíssima Trinitat quan va morir. Ella segueix viva en Déu i en la seva Obra.

Dividim la història de la Congregació en quatre etapes definides:

• 1a etapa: Època fundacional marcada per la presència de Maria Rosa Molas que va de 1857 a 1876. Es configura la identitat carismàtica de la Congregació, que s’estén per la diòcesi de Tortosa.
• 2a etapa: La Congregació es desenvolupa dins d’Espanya, més enllà de la diòcesi de Tortosa, on va néixer . Va de 1876-1924 .
• 3a etapa: Les Filles de Maria Rosa arriben a Veneçuela, Argentina, Brasil, Itàlia, Bèlgica, Portugal. Va de 1924 a 1973.
• 4a etapa: S’amplia el camp apostòlic de la Congregació, a Eslovàquia. En Àsia, a Corea del Sud i Myanmar. A l’Àfrica, a Burkina Faso, Moçambic, Togo i Costa d’Ivori. A Amèrica, a Xile, Equador, Mèxic, Bolívia i Perú. És la Consolació amb arrels universals.